Molí del Massot

Poc en queda dels que havia estat un dels molins més importants del terme de Juneda, i dels ubicats al voltant de la Femosa. Actualment sol es pot observar part de l’estructura del cos principal del conjunt, que estava format per tres cossos. Aquest cos principal, tenia una planta baixa i dues plantes de pis, amb l’accés principal orientat al camí. Estava construït amb carreus de pedra ben treballats, sobretot en l’accés principal, on hi havia una gran llinda de pedra. Els cossos adossats als laterals, eren d’una sola planta i combinaven els carreus de pedra amb els murs de tàpia.

Com tots els molins ubicats entorn de cursos d’aigua irregulars i poc cabalosos, el molí disposava d’una séquia molinal que portava l’aigua des d’una resclosa de la Femosa, fins a la bassa del molí. Tant la séquia, com la bassa han desaparegut.

Segons publicacions realitzades abans d’ensorrar-se, es podien veure inscripcions en algunes llindes del molí. En la llinda d’una porta interior hi figurava “ MASSOT ANY 1785”, i en una altra, AÑO 1870. Tant l’una com l’altra d’aquestes dates es devien correspondre a sengles modificacions de l’edifici.

HISTÒRIA

Datat del segle XVIII i l’edifici sembla que es construí sobre un altre molí del segle XVI i a la segona meitat del XIX es tornà a reformar. Propietat de la família de Ramon Massot, de Puigverd de Lleida, qui el reformà el 1870, comptava amb una sèquia molinal i una bassa que s’omplia d’aigües derivades del torrent de la Femosa que li permetia fer servir l’energia hidràulica. El molí es dedicava a molturar cereals per a fer farina però amb la transformació dels cultius que implicà l’arribada del canal d’Urgell l’edifici perdé cada cop més el seu sentit i deixà de funcionar a inicis del segle XX. Sense dubte es tracta d’un dels principals exemples dels usos de l’aigua abans de l’arribada del rec i un testimoni del paisatge anterior al canal que permet entendre millor un territori desaparegut format per cultius predominantment de secà que requerien l’aprofitament de l’aigua com a font d’energia.

A inicis del segle XXI, el molí s’ensorrà, restant només les estructures visibles actualment.