El Molí de la Bardissa
EL MOLÍ
L’edifici del molí compta amb una superfície de 400 m2, aproximadament, i dues plantes construïdes amb pedres de mides diverses unides amb morter de calç. La primera planta estava dedicada al molí i encara s’hi conserven fragments de la base de la mola sotana, un gran pilar de pedra per a l’embigat, el cacau o túnel per a les rodes hidràuliques, o les escales de pedra vers el segon pis. Aquesta segona planta estava ocupada per l’habitatge del moliner dividit en tres espais: la cuina i llar de foc, el menjador sala d’estar, i una habitació. De l’exterior de l’edifici destaca el jardí, un mur de pedra de l’antiga bassa, un pou cilíndric de pedra, i el túnel del cacau i la seva arcada de pedra.
Segles d'història
Documentat ja al segle XVI, funcionà com a molí fariner gràcies a la seva proximitat amb el torrent de la Femosa aprofitat mitjançant la sèquia molinal dita de la Bardissa. Antic molí de la Baronia dels Cardona, al segle XVI pertanyia a Andreu Ferrer, d’Arbeca, i al seu fill Miquel, fins que el vengué a la vila de Juneda. Al segle XIX l’adquirí la família Guiu Triquell, de les Borges, per passar després al matrimoni Serra Bardagí de Juneda, i finalment als actuals propietaris, la família Garsaball de les Borges. El molí comptava amb quadres, corral o hort, habitatge pel moliner, cuina, i bassa d’aigua, a més de dues moles, i el cacau. Al segle XVIII el complex fou ampliat però als anys 20 del segle XX el molí va ser desmantellat. Durant la Guerra Civil el molí serví de refugi a famílies i religioses de les Borges.
La Peixera i la Séquia molinal
Per fer funcionar el molí, aquest necessitava aigua. En ubicar-se en una zona on els cursos fluvials són escassos i poc regulars ( el Torrent de la Femosa, respon aquesta característica), era necessari la creació d’infraestructures que permetessin al molí poder disposar de l’aigua, per a funcionar. Aquesta infraestructura, es basava principalment en la construcció d’una petita resclosa o peixera que servís per acumular aigua en aquell punt, i poder derivar-ne una part a través de la séquia molinal, cap a la bassa del molí.
De la peixera original, poca cosa en queda, solament la ubicació, canviant-se però, per una estructura més moderna.
La peixera es troba ja al terme de les Borges Blanques, al límit amb el de Juneda, i la séquia recorre aproximadament 1 km fins a arribar al molí.
