Pou de Gel
Construcció popular, que es troba excavada a terra, sota la plaça de les Tres Creus. Presenta, una planta circular (uns 8 m de diàmetre) amb les parets verticals fins a l’arrencada de la volta, en forma de cúpula quasirebaixada, que està construïda, amb grans carreus de pedra sobreposats que la van tancant a cada filada fins a cloure-la a la part superior on hi havia una obertura, de forma quadrada (alçada aprox. 8 m). L’obertura superior tenia com a finalitat permetre l’accés i l’extracció dels blocs de gel mitjançant una politja i, a la vegada, l’accés del personal que hi treballava. Aquesta obertura hauria estat la part visible des de l’exterior, però actualment es troba soterrada pel paviment de la plaça de les Tres Creus.
Una altra obertura, que dóna just a l’arrencada de la volta, en el mur que orientat a l’est, la qual ve precedida per un corredor o galeria amb sortida a l’exterior. Aquesta obertura, actualment és l’entrada al pou.
El terra, ben enllosat, presenta al centre una cavitat on derivava l’aigua final del desglaç.
HISTÒRIA
Datat d’entre els segles XV i XVI, fou excavat a l’obaga de la Costa, al nucli medieval de la població, per poder mantenir un ambient fred. La seva funció històrica ha estat la de conservar la neu hivernal i el gel permetent el manteniment en bon estat de medicines i aliments durant les etapes més caloroses de l’any. La gran capacitat del pou fa que esdevingui un element central per a la Vila Closa, situat a sota de la plaça de les Tres Creus, i imprescindible per a la Juneda moderna i contemporània, fins al punt que fou utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil. El 1982 s’inicià la restauració i adequació de l’espai que han fet del Pou de Gel de Juneda un dels més ben conservats de Catalunya.
USOS
El Pou de Gel requeria de gel o neu com a matèria prima de manera que havia d’estar situat prop de basses, fonts o torrents naturals. Mitjançant la construcció de sèquies s’abocava l’aigua en grans basses de poca alçada on, amb el temps adequat, es gelava i transportava al pou.
Com a estructura complexa que era el pou requeria de constant manteniment i neteja, així com personal especialitzat amb experiència i la matèria primera que permetia el bon funcionament del pou. El material aïllant solia ser palla i rama que s’havia de col·locar per l’ordre adequat: primer un metre de rama al fons, després a les vores per evitar el contacte amb les parets, i encara es construïa un pas de blocs separats entre ells per una amalgama de glaç, rama i palla. Finalment s’aixecava un primer pis de rama petita barrejada amb palla i un segon pis amb el glaç, una estructura que es podia repetir fins a omplir l’espai interior del pou. Un cop acabada es tapava tot amb palla que contribuïa a mantenir la temperatura.
