L’església Vella
Cementiri i església vella
Ja no en queda pràcticament res, de la que durant segles fou l’església de Juneda, el seu cementiri i la Casa Rectoral. Des del seu enderroc a finals del segle XIX, s’edificaren cases al seu perímetre, restant l’espai de l’església i el cementiri sense edificar, tal com ens a arribat avui en dia.
Durant unes obres d’enderroc a inicis del 2015 d’un edifici situat al carrer del Calvari, es va descobrir un mur fet amb carreus irregulars de pedra, que possiblement era el de tancament de l’espai. Algunes de les cases adjacents, conserven encara alguns elements arquitectònics aprofitats de l’antiga església. Cal fer esment, que durant la construcció del cementiri actual, s’utilitzaren alguns carreus del vell temple.
Tenim pocs indicis de com podia ser aquesta església, però possiblement tenia una semblança a algunes esglésies romàniques amb transició cap al gòtic com les que podem trobar en municipis de la plana de Lleida. Es tractava doncs, d’un temple de petites dimensions ( per l’espai que ocupava), amb capacitat per unes 100 persones aproximadament.
HISTÒRIA
Construïda al segle XIII s’edificà a sobre d’un espai de culte anterior, potser una mesquita o un temple paleocristià, i tenia adjacent un cementiri. De l’església antiga, dedicada a Sant Salvador, en tenim constància documental des del segle XV al segle XVIII i en destaca la seva diversitat d’altars i riquesa sumptuària. Així al segle XV consta l’altar Major, el del Corpus Cristi, el de Sant Joan Baptista i encara un altre a Sant Bartomeu. Al segle XVI s’hi afegiren els altars a la Verge Santa Maria, Sant Llorenç, i Sant Antoni. L’apogeu arribà al segle XVII quan consten fins a 9 altars els quals, a banda dels abans esmentats, estan documentats els dedicats a Miquel Arcàngel, Sant Emeteri i Sant Celdoni, Santa Maria del Roser o Sant Sebastià. Des d’aleshores els altars es reduïren i el 1637 s’havien limitat a sis: Altar Major a Sant Salvador, capella del Sant Crist, Nostra Senyora del Rosari, capella de l’Assumpció de Nostra Senyora, capella de Sant Esteve, i la capella de Sant Emeteri i Sant Celedoni.
A mitjans del segle XVIII, la necessitat d’un espai més ampli per al culte, provocà la construcció del temple actual. A partir d’aquell moment, l’antiga església s’abandonà, començant una ràpida degradació del conjunt. Els seus carreus foren utilitzats en la construcció de nous edificis, fins al punt que solament hi quedà un solar, tal com ens ha arribat avui dia.
La Ubicació
Ocupava l’espai entre el carrer del Calvari i la Costa del Rector ( avui conegut com el Tambor del Bruc). Cal imaginar-nos pel sector de la Costa del Rector, un mur de tancament aprofitant el desnivell, i que tancava la vila closa. Pel sector del Carrer del Calvari, hi deuria haver l’accés natural cap al temple i el cementiri.
