L’Eixample
Les cases
Les primeres cases construïdes a la zona es caracteritzaven per una planta llarga i estreta amb materials pobres: tàpia per a les parets i fusta per a les bigues. L’estructura interna de les cases era d’una primera planta amb habitació a mode de sala d’estar, passadís en un costat a la vora del qual s’habilitaven els dormitoris, i al final un menjador amb cuina que comunicaven, al seu torn, amb un corral d’accés mitjançant escala. La planta baixa, pensada per al treball, constava d’un passadís que permetia l’accés a la pastera, l’estable i la corralina. Depenent del poder adquisitiu de la família es podia habilitar una avantsala a la planta baixa per a resguardar-hi el carro o realitzar-hi tasques amb llum natural.
Creixement urbà
Amb l’explosió demogràfica de finals del segle XIX i l’arribada del ferrocarril el 1878 Juneda creix, des d’un punt de vista urbà, vers el camí de la Font que esdevé l’eix principal al voltant del qual s’edifiquen els nous habitatges al tombant de segle. Així el camí passa a ser un carrer i el seu tram fou perllongat fins arribar a l’estació de trens connectant d’aquesta manera la modernitat del ferrocarril amb la tradició del casc antic. D’aquí que hi funcionessin fins a cinc molins particulars d’oli, dels quals encara es conserva l’edifici dels núm. 60 (Cal Dionisio) i 79 (Cal Rector). A llarg del carrer es troben la Biblioteca Joan Duch, on abans hi havia l’edifici del Foment, la plaça Catalunya, on hi havia hagut l’Hort de les Monges, l’edifici de les Escoles Nacionals, i antigament la font de La Canonada, d’aquí el topònim del camí.
Context urbà
L’expansió urbana vers la zona del camí de la Font fou paral·lela amb el camí de Castelldans creant un espai edificat compacte. El creixement demogràfic de finals del segle XIX feu passar de 1015 habitants el 1836 a 3664 el 1920 i el cost de la construcció de les cases en les zones costerudes i tortuoses del nucli antic decantà els nous habitants vers les zones planes i fèrtils del camí de la Font.
