Republicanisme, Guerra Civil i Franquisme
Espais de memòria
A Juneda hi ha tres grans espais de memòria: uns vinculats a la memòria del republicanisme i l’obrerisme d’inicis del segle XX, uns altres a la repressió durant la Guerra Civil, i, en tercer lloc, els dedicats a la memòria vinculada amb el franquisme.
Republicanisme i obrerisme
Un dels espais de memòria republicana i obrera fou el local i teatre del Centre Republicà al carrer la Font, inaugurat el 1914 i clausurat durant la dictadura de Primo de Rivera. També cal assenyalar l’edifici del núm. 69 del mateix carrer, anomenat la Font de Sant Jordi, seu del Sindicat Únic de Treballadors, afiliat a la CNT. El Sindicat va ser l’embrió de la Societat Obrera La Campesina, l’edifici del qual fou seu social de l’entitat catalanista Palestra, del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) durant la Guerra Civil, i després de l’ocupació franquista l’utilitzà Acción Católica. De l’etapa de la Segona República destaca també cal Rector, on fou assassinat polític de Ramon Rosinach i Rosinach durant els fets d’octubre de 1934, fet que desencadenà una dura repressió que se saldà amb dotze detinguts, un dels quals condemnat a 14 anys de presó.
Guerra Civil
L’Església de la Transfiguració del Senyor també és un lloc de memòria. El 22 de juliol de 1936. enmig de la Guerra Civil, els revolucionaris cremaren l’arxiu parroquial, totes les imatge i el retaule barroc, convertint l’edifici en magatzem d’olives. A més el 2 d’abril de 1938 l’exèrcit franquista bombardejà l’església destruint part del cimbori i causant diversos estralls en l’edifici. En la mateixa línia que hem esmentat el convent de les germanes dominiques fou expropiat i cremades les imatges i ornaments religiosos. Finalment de l’etapa revolucionària cal esmentar la partida del Bas on fou assassinat Ramon Pedrós Escoda, cap del Requetè local el 26 d’abril de 1938.
El Franquisme a Juneda
Pel que fa a l’etapa de la dictadura el franquisme instal·là als anys quaranta un monument dedicat als “Caidos por Dios y por España” a la Plaça de l’Església que es traslladà primer a un racó del costat del temple i, després al cementiri el 1986. Aquell mateix any s’erigí aprop del primer un monòlit “A la memòria de totes les víctimes” de la Guerra Civil i, darrerament, s’instal·là un faristol per explicar el monument franquista. De la dictadura del general Franco cal destacar l’assassinat de fins a tretze junedencs a Lleida entre 1939 i 1944, d’entre els quals destaca Francesc Saltó Capell, membre del POUM i fundador de la Societat Obrera La Campesina, així com Josep Barrufet Beà, batlle d’ERC durant la Guerra Civil.
Cementiri de Juneda
El Cementiri actual de Juneda es va construir el 1849, en substitució del vell, que s’ubicava al costat de l’antiga església del carrer del Calvari, abandonada a mitjans del segle XVIII, per la construcció del temple actual.
Per a la seva construcció es van utilitzar elements de l’antic temple medieval, i fou una obra de dimensions modestes. A finals del segle XIX, l’augment poblacional, es va decidir realitzar una gran ampliació del recinte, dotant al recinte d’una certa monumentalitat i interès artístic, sobretot en la façana sud, la d’accés a l’espai, on trobem la porta monumental d’estil neogòtic. Cal destacar alguns dels carreus reaprofitats de l’antiga església que es troben al mur est, i que en certa manera, fan perdurar el record del vell temple del carrer del Calvari.
