Búnquer de la Guerra Civil
Aquest búnquer com molts altres que trobem a la Plana de Lleida, es troba ubicat al voltant del Canal d’Urgell. Altres també els trobem en les séquies o canals secundaris d’aquests. Això és degut al fet que el canal representava un propi escull per travessar-lo, i reforçava doncs la fortalesa i eficiència del búnquer.
Fou construït amb formigó armat i recobert amb carreus de pedra exteriorment per millorar-ne la resistència i el camuflatge amb l’entorn. De planta quasi circular, habitual en punts de control, està semi excavat en el terreny possiblement per dificultar-ne la localització aèria i evitar un bombardeig. Disposa de 2 espitlleres mínim (visibles) rectangulars en el frontal arrodonit. Per la seva ubicació, situat al pla i les seves característiques isolades sense més estructures associades, possiblement exercia de control de la via d’accés a la zona de Castelldans i estaria dotat amb niu de metralladora, més que no pas com a punt d’observació els quals s’ubicaven estratègicament en punts més panoràmics. Modest en dimensions, 2,5 m de diàmetre i de quasi 2 m d’alçada aproximats, tindria la capacitat per a 2-3 soldats tot i que difícilment hauria tingut capacitat de resistència, doncs aquests punts isolats al pla eren altament vulnerables.
Podem trobar diversos búnquers de similars característiques com aquest, repartits per la geografia garriguenca, en especial al municipi veí de Castelldans, zona més muntanyosa de la comarca, en transició cap a les planes d’Urgell, en el qual les característiques orogràfiques permetien el desenvolupament d’un sistema defensiu més complex amb la combinació de punts d’observació, trinxeres, pous de tirador i nius de metralladores.
Història
Construït a la partida de Miravall durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) forma part d’un conjunt que inclou diversos nius de metralladora i altres búnquers. El búnquer es construí per part de l’exèrcit republicà com a element defensiu davant de l’ofensiva de l’exèrcit franquista duta a terme a finals de 1938 provinent de Puigverd de Lleida i Castelldans en direcció a Juneda, pas previ per a l’ocupació de les Borges Blanques. Juneda caigué en mans dels colpistes el 5 de gener de 1939 i fou ocupada per part de la Brigada Mixta Frecce Nere, la Brigada Mixta Frecce Azzurre, la 40a Divisió de l’exèrcit i l’Exèrcit de Navarra. El búnquer també oferia capacitat ofensiva al situar-se en un espai estratègic entre els termes de Castelldans i les Borges en un enclavament de difícil ocupació com era el mas de Miravall.
